Subscriu-te a la
 
NOTÍCIES > Entrevistes

Marko Sevarlic i Nikola Kerkez: ''L'acordió serà l'instrument del segle XXI''

Entrevista al duo d'acordions Jeux d'Anches, que actua a Sant Miquel de Campmajor dins el MiP 12-13
24/05/2013

Són dos dels millors joves acordionistes europeus del moment. Són serbis i formen un duo poc usual però amb grans possibilitats musicals. Són Marko Sevarlic i Nikola Kerkez i junts formen el duo Jeux d'Anches. Ambdós actuaran a Música i Patrimoni al Pla de l'Estany, una temporada que Sevarlic coneix ja que hi va actuar com a solista el novembre de 2009. Jeux d'Anches oferirà un concert a l'església de Santa Quitèria, al municipi de Sant Miquel de Campmajor, el proper diumenge 26 de maig. A punt de visitar-nos ambdós intèrprets responen a les preguntes que els suggereix Joventuts Musicals de Catalunya:

 

Què fan dos joves com vosaltres tocant música clàssica?

Els dos tenim sort de fer allò que ens agrada, un privilegi que no té molta gent. Cadascú escull el seu camí i nosaltres hem triat aquest. Quan t’hi poses, fas tot el possible perquè el viatge sigui el més agradable possible i nosaltres, sincerament, estem gaudint de totes les coses que estem vivint.

 

Com veieu situació de la música clàssica al nostre país?

El darrer any ha estat un dels pitjors. El que està passant a Europa en general durant aquests últims temps ha afectat a tot i a la música també, però sobretot a la música clàssica. A Espanya encara hem tingut sort que en els darrers anys s’ha anat creant una base sòlida i, gràcies a molta gent que lluita en el dia a dia, no estem encara en una situació tant crítica com a Holanda on una de les més importants organitzacions de música clàssica, amb una enorme tradició, com és la Fundació Gaudeamus, perilla per raons econòmiques.

 

Coneixent el moviment de Joventuts Musicals, com valoreu la seva activitat?

Quan preguntes a un músic si té contacte amb Joventuts Musicals el més habitual és que et respongui afirmativament. Això és una prova de la importància que té aquesta organització en la vida dels músics joves. Molts de nosaltres hem començat la nostra carrera com a intèrprets gràcies a Joventuts Musicals. L’existència d’una organització com aquesta mai hauria de ser qüestionada ja que sense ella el panorama musical d’Espanya no seria el mateix.

 

Heu guanyar, recentment,  el Concurs Permanent de Joves Intèrprets de Joventuts Musicals d’Espanya. Què ha representat aquest premi per vosaltres?

Bé, els dos ja havíem rebut aquest premi com a solistes, així que per una banda hi estàvem una mica acostumats i no ens venia tant de nou. Una cosa que diferencia aquest concurs d’altres és que el Concurs Permanent té com a premi el fet d’oferir concerts. I això és el que un duo jove com nosaltres necessitàvem. Per nosaltres aquest premi va significar un reconeixement al nostre treball i la possibilitat de promocionar l’acordió com a instrument i en format de duo, quelcom nou i diferent.

 

Quina importància creieu que tenen els concursos en la carrera d’un jove músic?

Per a nosaltres és una motivació extra. El fet de no actuar sovint implica una pèrdua d’interés i motivació, així que sentir la pressió d’”haver de complir” és quelcom positiu.

 

Què preferiu: el treball com a solies, la música de cambra o la simfònica?

L’acordió no és un instrument que formi part de la plantilla d’orquestra, així que nosaltres, per desgràcia, no tenim la sort de poder tocar música simfònica. La música com a solista i la música de cambra ens resultes molt familiars. Ens sentim còmodes amb les dues modalitats, però veiem més futur en la música de cambra, com a duo d’acordions o en formacions amb més instruments. Nosaltres confiem en les paraules de Luciano Berio que va dir que l’acordió seria l’instrument del segle XXI.

 

Parleu-nos de les obres que heu escollit pels concerts que fareu a la Xarxa de Músiques. Per què heu triat aquestes obres?

Cada una d’elles és molt diferent i cada una d’elles representa un estil propi, la qual cosa ajuda al nostre propòsit principal que és demostrar que l’acordió, dins de les seves molts possibilitats, és un instrument que pertany als alts nivells de l’art de la música com el violí, el piano, el clarinet i tants d’altres.

 

El programa té algun fil conductor?

El programa està pensat per a un públic variat i perquè hi hagi peces per a tots els gustos. En el programa, hi ha obres clàssiques com la Fantasia de Mozart, dos ballets, un de Stravinski i un altre de Falla, una obra contemporània de Joan Guinjoan i el sempre ben rebut Astor Piazzolla. Una cosa que sempre intentem contemplar quan pensem en el programa és incloure-hi alguna obra d’un compositor espanyol.

 

Més enllà de la vostra participació a la Xarxa, quins són els pròxim reptes professionals?

Són molts. Som joves i no sabem si anomenar-los reptes o somnis... però alguns d’ells serien treure el nostre primer disc, demanar a alguns compositors que escriguin pel nostre duo, ... En un futur més proper tenim algun projecte a Canadà, l’estrena d’obres noves, la impartició de cursos i alguns concerts en l’agenda.

 

Qüestionari breu a Nikola Kerkez

Un instrument (a part del teu): El violoncel
Un director: Andris Nelsons
Un solista: Glenn Gould
Un grup de cambra: Ensembe Modern
Un compositor: Gyorg Ligeti
Una obra musical: La Consagració de la Primavera
Un llibre: Me llamo rojo d'Orhan Pamuk
Una ciutat: Barcelona
Una dita o refrany: “Hacer lo imposible posible, lo posible fácil y lo fácil elegante.”
Un somni: Tocar al Carneggie Hall, Nova York

 

Qüestionari breu a Marko Sevarlik

Un instrument (a part del teu): Clarinet
Un director: Bernard Haitink
Un solista: Anne-Sophie Mutter
Un grup de cambra: Pavel Haas Quartet
Un compositor: Magnus Lindberg
Una obra musical: La Consagració de la Primavera
Un llibre: Diccionario de Khazaros de Milorad Pavic
Una ciutat: Viena
Una dita o refrany: “Creer – crear – crecer”
Un somni: Tocar al Carneggie Hall de Nova York

0 Comentaris
 
 
 
accés associacions
usuari:    clau:

 

avisos legals| disseny web disseny web
Xarxa de Músiques de Catalunya Joventuts Musicals de Catalunya