Subscriu-te a la
 
NOTÍCIES > Entrevistes

Rocío Márquez: ''Tinc una atracció especial per Catalunya''

Entrevista, recomanacions i qüestionari Proust de la flamant artista resident 2015 de l'Ateneu - CMEM
24/04/2015

Acabes de tornar de quinze dies a Brasil. Com ha anat?

Molt i molt bé. És curiós però allà l’afició és moltgran. Hi ha moltes escoles de flamenc, a Río deJaneiro, Bel Horizonte o Sao Paolo. És bonic veure que fora hi ha molta gent que estima el flamenc. Per exemple, a Bel Horizonte van venir a veure’m d’una escola i vaig veure que una alumna portava una guitarra. Vam acabar amb ella a l’escenari i improvisant. El feedback va ser increïble.

 

Com es va gestar la teva residència a l’Ateneu?

En Miquel [director de l’Ateneu – CMEM] i jo ens vam conèixer i vam començar a parlar per fer una actuació a l’Auditori. Més endavant va sortir el tema de la residència i a mi em va fer molta il·lusió ja que això et connecta més al lloc i fa que tot plegat sigui més especial. I quan ens vam posar d’acord vam començar a treballar per oferir concerts en diferents formats, en cada un dels quals hi hagués una visió diferent del flamenc. A mi sempre em fa il·lusió treballar amb gent diversa, i vull fer una cosa especial per a Banyoles i que també sigui especial per a mi.

 

Què fa una artista de la teva projecció, comprometent-se amb una ciutat petita com Banyoles?

(Riu). Tinc una atracció especial per Catalunya. Sento que la gent viu la música amb la ment molt oberta; tenen ganes d’escoltar, volen gaudir-la... És una terra que permet l’obertura, i això és quelcom que jo necessito molt. A més, la producció del meu últim disc, El niño, l’ha feta en Raül Fernández, Refree [músic i productor català]. Vaig estar un parell de mesos a Barcelona i ha estat una experiència molt enriquidora. Ara mateix sento un vincle fort amb Catalunya i tinc ganes de continuar fent coses aquí.

 

Per què vas contactar amb Refree?

Tenim un amic en comú que ens va presentar. Fa un any i tres mesos vam reunir-nos, vam anar a Barcelona, vam fer un cafè i allí em vaig adonar que era la persona. M’encanta com a músic i com a productor. Ha estat una col·laboració molt enriquidora, una experiència que em deixa ganes de repetir.

 

El niño és un treball sobre Pepe Marchena, de qui només parles en positiu i amb una admiració profunda.

Si m’interessa tant és perquè em sento implicada en el seu recorregut vital i en la seva manera d’entendre el flamenc. Per a mi, el que és clàssic és un punt de partida però no el final. Hi ha d’haver equilibri. He tingut moments clàssics i altres menys. El que a mi m’arriba és la coherència, és a dir, que els artistes donin el que senten. No es pot fingir el que no se sent. I, per tant, quan tens una necessitat, has d’anar endavant. El nexe comú que tenim amb Pepe Marchena és l’amor per la música tradicional, que es pot entendre de dues maneres: el pots agafar perquè no s’escapi, però així es pot morir ja que nomé sel reprodueixes; o bé el podem fer caminar i que estigui viu. I aquí és on jo em sento més còmoda. Però també és cert que podem acabar "por los cerros de Úbeda", i no tots els resultats són vàlids.

 

El disc no és un homenatge a Marchena.

És un disc entorn Marchena. No m’agrada dir-ne homenatge. No és ni una còpia ni una imitació del que feia. Ell és un artista increïble amb unes qualitats extraordinàries. Em venia de gust fer visible la manera que tenia d’interpretar, la manera com acariciava els cantes, la dolçor, el timbre... a nivell vocal, com a intèrpret, era superb! És un geni, és un dels artistes més creatius del flamenc: escoltava un tempo i després el musicava, i s’inspirava en d’altres. Va crear la colombiana. Com que l’hem interioritzat, no ens adonem del punt creatiu que tenia. Arriscava i es tirava a la piscina. No esplantejava si era flamenc o no. Ell era artista i prou. Fins i tot els títols dels discos i cançons eren divertits, creatius i sense complexos!

 

Miguel Poveda pot ser un altre exemple d’aquesta actitud?

Poveda? L’admiro moltíssim. M’encanta la trajectòria que ha fet. I ell cada vegada s’ha posicionat de forma magnífica a nivell artístic. És una meravella que hagi fet recerques diferents i per llocs diversos.

 

Els teus inicis amb el flamenc són de ben petita.  

A casa canten molt bé: la meva cosina, la meva mare... i és allò típic que arriba una celebració i es munta un sarau i surten instruments i tot plegat. Des de petita ho he sentit molt proper. El flamenc m’arribava molt. Em van dur a la penya flamenca de Huelva i allà em van ensenyar els diferents estils i em vaig aprendre els fandangos i, a poc a poc, vaig anar entrant, i són sensacions tan boniques, que arriba un moment que ja no te’n pots desprendre. Miro enrere i no tinc records de mi sense el flamenc.

 

Fins i tot vas participar a alguns programes detelevisió per a futures estrelles.

(Riu). D’això no m’agrada gaire recordar-me’n però sí, vaig fer-ho. I a la meva mare, de fet, no li agradava gens. Tenia por que em dediqués al món artístic... i molt menys la convencia que sortís a la televisió en programes d’aquest tipus.

 

 

QÜESTIONARI PROUST

 

Quin és el teu major temor.

Perdre el centre i el sentit de les coses i deixar de ser feliç. És fàcil distreure’s i errar el sentit de paraules com ara l’èxit.

 

El principal tret del teu caràcter.

La tenacitat.

 

La qualitat que prefereixes en els homes.

La sinceritat.

 

I en les dones.

La sinceritat.

 

El que valores més dels teus amics.

La fidelitat, la comprensió i l’alegria... m’agrada la gent alegre!

 

El teu principal defecte.

En tinc molts! (riu). Sóc pesada fins a punts insospitats! Per altra banda, sóc molt distreta, a vegades m’oblido de coses i sóc un autèntic desastre per les dates. Me’n recordo del meu aniversari per casualitat, perquè la gent del meu voltant m’ho recorda! Per altra banda, el defecte que més em preocupava i que porto més anys treballant és el fet que abans em costava molt posicionar-me. Era una característica que em molestava molt i que per això he treballat.

 

La teva ocupació preferida.

La música, el teatre, la lectura... la cultura en general. També m’encanta anar a la muntanya i perdre’m caminant. La teva idea de felicitat completa. No sé qui deia que la felicitat és a l’avantsala de la felicitat. És assaborir els moments amb la bona gent, afortunadament en tinc molta al meu voltant. Quan veig que no ho assaboreixo, m’empipo i redirigeixo el sentiment. Felicitat és prendre un cafè amb la meva parella, amb la família i amb els amics.

 

La teva major dissort.

Caure en el parany de veure’m envoltada de coses materials i de reconeixement de la gent i que jo em sentís infeliç.

 

Si no fossis tu, qui t’agradaria ser?

Hi ha molta gent a la qual admiro però mai no em plantejo aquesta pregunta. Probablement perquè crec molt en l’ésser humà com una cosa única imeravellosa. Respecto molt tothom, faci el que facii es dediqui al que es dediqui. Hi ha molta gent que m’agrada, però vull ser conscient de la responsabilitat que implica ser un mateix. M’agradaria ser qualsevol persona que es respectés a si mateixa i respectés els altres... i que volgués ser feliç.

 

On t’agradaria viure?

M’agrada viatjar i contemplo la possibilitat de viurea diferents lloc en la meva vida. Barcelona, em flipa, Granada, m’encanta. I des dels quinze anys sóc a Sevilla i també m’encanta. Per mi és important tenir la meva gent a prop, poder agafar un tren i fer un cafè amb la meva gent. Per això, em costaria viure a fora, tot i que França és un lloc on estic molt bé.

 

El teu color preferit.

El lila i el marró.

 

La flor que més t’agrada.

Les margarides, la lavanda i la rosella.

 

L’ocell que prefereixes.

El canari.

 

Els teus autors favorits en prosa.

Juan Cobos Wilkins, de qui recomano la novel·la Pan y cielo, l’admiro com a persona i com a artista.També Khalil Gibran, de qui en recomano el llibre El profeta i El Rodamón. De Paulo Coelho, L’alquimista, també el Diari de Frida Khalo, que té una força enorme i Les deesses de cada dona, de Jean Shinoda. També Antonio Muñoz Molina.

 

Els teus poetes preferits.

Mario Benedetti, especialment L’amor, les dones i la vida. També els Sonets de William Shakespeare, els Poemes d’amor de Pablo Neruda, i de Leonard Cohen El libro del anhelo.

 

Herois o heroïnes en la ficció.

El Petit Príncep.

 

Els teus compositors preferits.

Isaac Albéniz, Enric Granados o Manuel de Fallac om a clàssics espanyols. Del món del flamenc, Mayte Martín, Enrique Morente, Manuel Molina i Pepe Marchena.

 

Els teus pintors preferits.

Louis Bourgeois, en vaig veure una exposició a la Tate Modern i em va encantar. També Picasso i Velázquez... (riu). Ja es veu que m’agrada una micatot!

 

El fet històric més deplorable.

Qualsevol guerra, arribar a aquest extrem és molt trist. A darrere sempre hi ha interessos i diners i és trist que mori molta gent per això.

 

El menjar i beguda que més t’agraden.

El te i tot tipus d’infusions, especialment les de gingebre, que són molt bones per la gola. Pel que fa al menjar sóc molt de dolç, jo... (riu) sóc molt molt empalagosa! M’encanten tot tipus de pastissos, especialment el de pastanaga.

 

Els teus noms preferits.

 Núria i Lucía... de noi sempre m’ha costat més.

 

El fet militar que més admires.

Fets militars i jo no som una bona barreja.

 

La reforma o canvi social més admirable.

Dels recents no et puc dir res perquè últimamentl’únic que fem és anar enrere, m’encantaria dir coses però per desgràcia no puc. Dels històrics, el dret a vot de les dones, per exemple.

 

El do que voldries posseir.

Pintar! (riu) De fet, ho intento i m’hi poso però no me'n acabo de sortir! També m’encantaria ser bona en algun esport.

 

Com voldries morir.

Voldria una mort com la de la Niña de Puebla, queva morir cantant a l’escenari. Espero que si em passa sigui en un bon concert! Hi ha gent que quan dic això s’enfada però penso que ha de ser fantàstic morir fent una cosa que t’agrada tant.

 

L’estat actual del teu esperit.

Em sento agraïda amb la vida i profundament afortunada. La manca que t’inspira més indulgència. La injustícia i la manca d’amor.

 

El teu lema.

 No em considero especialment creient però hi ha una frase de Sant Agustí que m’encanta “estima ifes el que vulguis”.

 

 

LES RECOMANACIONS FLAMENQUES DE ROCÍO MÁRQUEZ

 

Un llibre: Alegato contra la pureza de José Luis Ortiz Nuevo (Editorial Barataria). Des del coneixement dels pilars clàssics, supervisa i desmunta els mites sobre el flamenc. Té una estructura que en facilita la lectura.

 

Un disc: Homenaje a D. Antonio Chacón d’Enrique Morente. De Morente m’agrada tot però recomano a la gent que escolti aquest disc i després Omega. Aquesta combinació reflecteix com la llibertat absoluta neix del domini profund dels clàssics.

 

Una pel·lícula: Qualsevol de Saura relacionada amb el flamenc. Especialment Iberia i sobretot, Flamenco. És una representació bastant acurada del flamenc. No se’l tracta amb tòpic, se’n cuida la imatge i el so. A més, hi apareixen tots els grans de l’època. Per altra banda, hi ha la sèrie, Rito y geografía del cante una sèrie documental i musical dels anys 70, es pot trobar en DVD i a Internet. És una de les aportacions més grans que s’han fet i que ha marcat el llegat del flamenc.

0 Comentaris
 
 
 
accés associacions
usuari:    clau:

 

avisos legals| disseny web disseny web
Xarxa de Músiques de Catalunya Joventuts Musicals de Catalunya